La vida és un camí de llarg recorregut , únic, especial, que anem dibuixant dia a dia. Un viatge personal, ple de retrobaments , comiats, pèrdues i guanys. Escales, revolts , pujades ,baixades, dreceres, trepitjades fortes , suaus o inapreciables. Un camí on anar superant obstacles que fan que el nostre camí mai sigui igual.

Transitem en formes de  vida diverses, segons el moment , la situació  i el context. A vegades ens  deixem portar  per la pròpia  inèrcia, d’ altres ens qüestionem la ruta escollida, sovint ens plantegem  nous reptes  i en ocasions necessitem aturar-nos, per contemplar el paisatge, perquè ens sentim  cansats ,  sentim por,  o no  sentim el moment com a propi.

De fet tant màgica és la vida ,  que fins que no la veiem amb uns altres ulls, els de la plena consciència,  no sabem que un altre vida és possible , més plena , més lliure , més conscient, ,més em pau amb nosaltres mateixos i més feliç. Una oportunitat única per riure, plorar, cridar, enfadar-nos , estimar…  és a dir,  sentir-nos  de forma conscient i acceptar-nos  en tota en la nostra totalitat: pell , cos , pensaments , emocions , sensacions , desitjos, tots ells  benvinguts , i tots nostres perquè nomes així podem estimar, estimar-nos  i deixar-nos estimar i formar part d’un procés d’ aprenentatge continu, personal  i lliure on descobrir la nostra pròpia essència , el que realment som i mostrar-nos als altres  , sense mascares, obstacles, o artificis. És llavors quan ens fem  visibles tant per nosaltres com per nosaltres  mateixos com a   persones de gran bellesa, una bellesa que va més enllà del físic i surt del propi cos   .

Amb casi mitja vida  a les meves esquenes, em trobo enmig d’ aquest  procés vital i en ple procés d’aprenentatge. Procés que no hauria sigut possible sense l’ aparició del  Tantra i els seus mestres que com la Rut donen i reben amor  incondicionalment  compartint i  creant una zona de desenvolupament comú .

Per a mi  corrent espiritual mil·lenària provinent del orient, per a molts filosofia de vida,  que et mostra el camí per estimar-te, acceptar-te , i ser capaç de donar i rebre amor i per ser tu mateix/a  , sempre des de la plena consciència i el  respecte total cap a tu i cap als altres . Tant és així que ara em sento , més en pau , més bella i més estimada que mai  i visc la vida amb plenitud, i no és perquè abans no m’estimessin , es perquè abans jo no ho sabia veure , no creia en mi mateixa i m’ havia atorgat un paper secundari  en la meva pròpia vida, plena d’ obstacles, com la de la majoria de mortals, alguns reals i d’ altres que em vaig a anar  construint  com a mecanisme de defensa , al sentir-me “no ajustada” als paràmetres de bellesa i vida establerts per la pròpia societat , amb  en un cos que no acabava de sentir com a propi,  en el meu cas , per la meva condició de persona amb discapacitat amb una mobilitat diferent al de la resta de persones.

El fet es que tant és la  raó que t’ ha fet sentir-se exclosa.  Al tantra ningú es exclòs, la bellesa i l’ amor  incondicional ho envolten tot, la relació sempre és entre iguals, i tots podem donar i rebre, cadascú el que pugui o vulgui de lliurement. El cos i la ment coexisteixen en igualtat de condicions i no existeixen   barreres. A més es ecològic i  té  molts pocs requeriments , això si un ha d’ estar disposat a “connectar amb els altres”,  a mirar i deixar-se veure sense cap mascara la pròpia essència i en profunditat

No t’ho pensis , fes un tastet , no et deixarà indiferent . Tindràs  la possibilitat relacionar-te , amb tu , amb el món i amb  la natura amb total plenitud , de forma totalment diferent a com ho fem habitualment

 

 

 

 

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *